La música de Vicenç Villatoro i la literatura de Josep Nadal

0

​La música que escolta Vicenç Villatoro ⇔ La poesia que inspira La Gossa Sorda Continua llegint  

El Pi defensa que l’habitatge que es construeix a les Balears «ha de ser...

0

​El Pi—Proposta per les Illes Balears considera que qualsevol nova promoció urbanística...  

Santanyí preveu enllestir aquest mes l’interior del nou Centre Multifuncional de Cala d’Or

0

​Les obres de la segona fase del Centre Multifuncional de Cala d’Or encaren la seva recta...  

Esquerra Unida-Podem celebra l’aprovació de mantenir la gratuïtat del transport públic

0

​La coalició Esquerra Unida-Podem celebra que el Ple del Consell Insular d’Eivissa hagi...  

El Collegium Musicum celebra la tardor amb un concert íntim i captivador

0

​La millor música per a celebrar la tardor. El hall de l’edifici Ramon Llull de la Universitat...  

L’Empresa Funerària Municipal de Palma organitza una programació especial per a commemorar el Dia...

0

​L'Empresa Funerària Municipal (EFM) ha organitzat una programació especial per...  

MÉS aconsegueix que el Govern avanci en matèria de conciliació a través del Parlament

0

​Més per Mallorca ha aconseguit que el Govern es comprometi a publicar la convocatòria...  

L’eixida de la UMH de la Xarxa Vives, un colp més contra la llengua...

0

​La decisió de la Universitat Miguel Hernández d’Elx de retirar-se de la Xarxa Vives és un nou colp contra la llengua a les comarques més meridionals. Mai, en els trenta anys d’història d’aquesta xarxa, cap centre d’educació superior l’havia abandonada. Un pas impulsat per l’equip rectoral, en consonància amb el clima polític que es respira a les comarques més meridionals.
Continua llegint  

Opinió – Manuel Baixauli: Tots Sants

0

​El meu primer mort fou A, company d’escola primària a qui atropellà un camió en travessar la carretera. Quants anys teníem? Quatre? Cinc? Recorde la seua cara, els cabells humits amb ratlla a un costat, el front net, les ulleres de cul de got i el guardapols a ratlles blaves i blanques que tots portàvem. Potser el recorde perquè el vaig tornar a veure sovint al retrat en blanc i negre de la làpida. Continua llegint  

D’emigrant a cuinera de referència

0

​Hi ha joies que més que valor econòmic el tenen sentimental. Juana llueix aquest matí al canell dret una polsera senzilla, que ella s’estima especialment. Fou el xicotet caprici que es va permetre el primer estiu que va tornar a casa després de mig any vivint a París al servei de la família Granger. Corria l’any 1960. Amb només 16 anys, el gruix dels diners els entregà als pares per canviar les portes i empisar la casa familiar que tenien a Senija. Continua llegint