‘El senyor de les mosques’ del segle XXI
Els remakes no tenen molt bona premsa. En part, perquè se solen associar al sentit de l’oportunisme i, sovint, a resultats artístics mediocres. No sempre és així. L’any 2024, Steven Zaillian sorprenia amb Ripley, una minisèrie basada en el clàssic de Patricia HighsmithThe talented Mr. Ripley —publicada en català com L’enginyós senyor Ripley—, una producció obscura i inquietant, rodada en blanc i negre, que superava en voluntat estètica i profunditat psicològica els precedents cinematogràfics de René Clément (1960) i Anthony Minguella (1999). Continua llegint
Carme Portaceli: «El teatre és un acte de resistència»
Carme Portaceli (València, 1957) ja ha presentat la seva última temporada al Teatre Nacional de Catalunya com a directora artística. Repassem la seva biografia i el seu treball. Continua llegint
La ressaca fiscal dels constructors valencians
La llista de morosos a la Hisenda espanyola del 2025 mostra la dura ressaca fiscal per a figures de la construcció i empreses icòniques del boom immobiliari al País Valencià. No debades, romanen promotores com ara Residencial Mira Llevant o Asedes Infraestructuras —vinculada històricament a la nissaga Cotino— i senyors de la rajola com ara Paco Roig, Juan Bautista Soler o Juan Armiñana. A escala estatal, hi apareixen el cantant Bertín Osborne o el grup ultra Intereconomia. Continua llegint
Una èpica sense èpica hollywoodiana
La filmografia del multifacètic Lav Diaz —poeta, fotògraf, contista i músic filipí— demostra una coherència artística admirable, fonamentada en una relació crua i conscient amb el temps —amb pel·lícules que arriben a les deu hores, però que van molt més enllà d’uns metratges desafiants i demostren que el cinema té funcions transformadores de la dimensió de la realitat— i també en una contundent reflexió sobre la societat i la política del seu país. Continua llegint
Hollywood, notari de la decadència USA
Hollywood ha exportat sempre, amb excepcions, una imatge edulcorada dels Estats Units. La deriva amb Trump i la profunda polarització del país, tanmateix, s’han filtrat amb força en el cinema i la televisió, amb produccions com 'Civil War', 'One Battle after Another', 'Eddington' o 'The Boys'
Continua llegint
Les ferides de la força
Simone Weil trobà en la civilització occitana medieval —destruïda amb la conquesta francesa del segle XIII— un model de llibertat espiritual, tolerància i cultura. Continua llegint
Blanc i negre, colors oposats a la cuina
Són dos colors oposats que a la cuina funcionen la mar de bé. I no sols per als embotits. Aquí hi ha l’arròs negre i la tòfona negra, i a Cuba, Itàlia o França, en tenen a cabassos. Si el Barça és més que un club, el blanc i negre són més que dos colors.
Continua llegint
El retorn al futur de Francisco Camps
Francisco Camps ha esdevingut un maldecap per al PP. Exonerat dels delictes a què s’enfrontava, malda per recuperar el temps perdut. Vol presidir de nou el PPCV i ser-ne el candidat a la Generalitat amb la promesa d’una majoria absoluta. A la cúpula del partit, però, observen el seu desig com un gran desgavell. Com un desgavell absolut.
Continua llegint
Néstor Prieto: «Els Estats Units són un animal ferit però no agònic»
Néstor Prieto Amador, periodista i analista de política internacional de la Universitat de Salamanca, analitza la política interior i exterior de Donald Trump a Imperio herido (Now Books), un assaig que porta per subtítol Trump y la transición a un nuevo orden mundial.
Continua llegint
L’escola pública, el canari a la mina de l’estat social
La vaga històrica dels docents valencians i les mobilitzacions de la comunitat educativa catalana han mostrat el deteriorament de l’escola pública. Encara més, han exercit d’avís de la crisi dels serveis públics en ambdós territoris. EL TEMPS ho analitza amb quatre veus del sindicalisme educatiu. Continua llegint
