Inici

​Amb la reedició en un únic díptic d’'Escafarlata d’Empordà' (2011) i 'Picadura de Barcelona' (2014), l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells (Begur, Baix Empordà, 1974) recupera dues obres clau de la seua producció. El volum conjunt, 'Escafarlata / Picadura (Empúries', 2026), ens retorna a l’escriptor incisiu i observador, despullat pel que fa a la vivència biogràfica i gojosament expressiu pel que fa a la forma. És el moment de mirar enrere al conjunt de la seva trajectòria. Continua llegint  

​Una de les sorpreses agradables de la temporada és 'Widow's Bay' (Apple TV), una barreja reeixida de comèdia i terror protagonitzada pel gran Matthew Rhys Continua llegint  

​Fa poc vaig reescriure un llibre publicat fa vint anys. Dubtava si fer-ho o si deixar-lo intacte, no ho tenia clar. Anys arrere havia reescrit un llibre ja publicat i l’operació havia reeixit, el llibre guanyà densitat, claredat i molts lectors nous. Era la meua opera prima, però, plena d’imperfeccions, un recull de contes que, en la primera edició, havia passat desapercebut. El que he reescrit ara és diferent: una novel·la que fou un esclat, un punt d’inflexió en la meua fins aleshores grisa carrera, que m’obrí portes d’editorials i de periòdics, un èxit de crítica i també de vendes. Continua llegint  

​La pandèmia de la covid-19 va posar a prova el nostre servei públic de salut. Aquell test d’estrès bestial va visualitzar una sèrie de patologies i va llegar als diferents governants un receptari — exposat en un dossier que podreu trobar al número 1.874— per a enfortir el sistema immunitari de la sanitat. El tractament mèdic recomanat fou capgirar un model que havia prestat massa atenció a la inversió hospitalària —més rendible electoralment i en termes d’imatge— i havia descuidat el teòric cor de la xarxa d’assistència sanitària: l’atenció primària i comunitària. Continua llegint  

​‘Convit’, constantment emprada al Tirant lo Blanc, potser és la nostra paraula més pròpia per a definir un àpat, repàs, repei, menjada o alifara important. També ho digué Eiximenis: «Convidar o ésser convidat és senyal de gran alegria». Continua llegint  

​L’augment de les llistes d’espera a la sanitat pública ha provocat un auge de les assegurances privades de salut, que ja mostren símptomes de fatiga assistencial. Aquesta fuga cap a la sanitat privada té efectes socials secundaris. Continua llegint  

​Si parlem de comèdia romàntica britànica —i per bé del cinema d’èxit i del bon gust—, de seguida ens ve al cap Richard Curtis. Enginy, lleugeresa, personatges maldestres i molt entranyables, amb un pòsit de respecte pel cànon del gènere, però sempre amb elements que conviden a seguir camins no fressats. Aquí és on inserim el primer llargmetratge d’Alicia MacDonald, Finding Emily, en el qual el punt de partida és la fascinació per una noia que apareix, enlluerna i es fon, sense deixar gairebé rastre. Continua llegint  

​Les demores per a assistir a la consulta d’un especialista o per a operar-se s’han encastat en la sanitat pública. Encara més, els temps d’espera mantenen una tendència creixent al País Valencià, Catalunya i les illes Balears. L’any passat, de fet, es va batre el rècord a l’Estat espanyol. L’envelliment de la població, el creixement demogràfic, l’infrafinançament, un model hospitalocèntric i la falta de professionals expliquen la malaltia que desgasta el sistema públic. Continua llegint  

​Franz Rosenzweig apostà per la dissimilació dels jueus europeus alhora que impugnà la filosofia de la història occidental i en plantejà una d’alternativa vinculada a la tradició del judaisme. Continua llegint  

​Aquest cap de setmana passat, una multitud plena de colors