Inici

​Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976), escriptora i traductora, amb una trajectòria narrativa relativament tardana, amb un grapat de llibres notables que li han donat visibilitat, ha fet el salt que es podia esperar del potencial que se li suposava amb Els erms (Premi Anagrama de Novel·la), una obra corrosiva i alhora equilibrada que creua la vida de dos personatges inoblidables, Ramona i Faust. Una reflexió sobre l’existència en temps líquids, sobre tot allò que va malament i sobre tot allò que ens sosté. Amb una escriptura expressiva, directa i que és un regal per als lectors inconformistes.
Continua llegint  

​La convergència dels dos Més —de Mallorca i de Menorca— amb el PP ha permès que el Parlament balear —amb els vots, també, dels diputats no adscrits— aprovàs dimarts passat la llei de cogestió aeroportuària de les Illes, que ara haurà de debatre i votar el Congrés dels Diputats. Els impulsors de la norma troben que és una eina imprescindible per poder regular els fluxos vols turístics cap a l'arxipèlag i evitar més massificació. Continua llegint  

​Cada volta se’m fa més difícil trobar un bon llibre, o una pel·lícula, una música, un drama que commoguen sense viscositat sentimentaloide; o una pintura que no siga, només, impacte fugaç o virtuosístic. Els qui professem la religió laica de l’art no parem de cercar noms, veus, obres que alimenten aquesta fam. Visitem llibreries i biblioteques, palpem exemplars, llegim contracobertes, primers paràgrafs, poemes solts, en un aleatori piscolabis que vol precedir banquets. Continua llegint  

​Tudi Torró (Ontinyent, 1955) i Jordi Antolí (Alcoi, 1988), dues persones compromeses amb la llengua des d’àmbits diversos, aporten la seua opinió sobre el quadre tenebrós que PP i Vox, en aquesta matèria, estan pintant de la mà al País Valencià des d’ara fa tres anys.
Continua llegint  

​De maneres de farcir els calamars, n’hi ha a cabassos. Amb ceba, amb carn picada, amb pinyons o sense, amb poma... O amb xocolata! Ja ho deixà escrit Rodolf Sirera: la vocació de ser omplert sembla consubstancial al calamar.
Continua llegint  

​No és fàcil traçar una equivalència comprensible a l’Estat espanyol. Però el més semblant a la història real que el —literalment— incombustible guionista i realitzador Marco Bellocchio (Bobbio, Piacenza, 1939) explica en la sèrie Portobello, seria que en algun moment dels anys setanta, en el pic més gran de popularitat, el conegut presentador Kiko Ledgard (Un, dos, tres... responda otra vez) haguera estat processat i jutjat per acusacions de narcotràfic. Continua llegint  

​En una paradoxa radical, la tercera pel·lícula de Bi Gan —director de cinema, guionista, poeta i fotògraf xinès— s’apodera del clixé que va encimbellar Hollywood com a «fàbrica de somnis» i el despulla de perfum publicitari i de parafernàlia comercial. Resurrection és una experiència onírica fora del temps, és a dir, fantasmagòrica, però també virtuosa i exigent, que juga amb el sentit d’irrealitat per reafirmar que el cinema és el conducte més adequat per a viure els somnis: un gran llenç on mostrar l’expressió més profunda de l’ànima humana. Continua llegint  

​L’exposició del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sobre el Mestre de Cabestany recrea la portalada de Sant Pere de Rodes i fa un mapa de les peces perdudes i de les obres disperses del mític escultor. Continua llegint  

​«Som jo amb sa bicicleta que faig rodar es planetaSom jo com una fletxa si veus passar una estela»  

​Aquest article és el text que, a manera d'epíleg, ha publicat Tomeu Martí,