Inici

​Amb un 93 per cent dels punts possibles a les dues partides, Xisco Truyols, del Club Scrabble Manacor...  

​La finca del Fangar, a Son Macià (mil hectàrees a la part de Manacor que toca amb el municipi...  

​Al llarg de quatre dècades, Edicions UIB ha estat una peça clau per a difondre el coneixement generat...  

​La Universitat de les Illes Balears (UIB) organitza, de l’1 al 19 de desembre, el seminari 'Història i...  

​El Teatre de Fornells serà l’escenari, els dies 12 i 13 de desembre de 2025, de les Jornades...  

​Aquest dimecres, dia 3 de desembre, a les 19 hores, la llibreria Quart Creixent...  

​El fenomen del turisme residencial ha provocat que el 38% de la població que viu a la Marina Alta siga estrangera. És el percentatge més alt de tot el País Valencià. Durant molt de temps, van tindre predilecció per assentar-se en grans urbanitzacions o en cases disseminades. D’un temps ençà, i especialment en els municipis menuts més a l’interior, també compren habitatges dins els nuclis urbans. Un fenomen que encareix el preu de l’habitatge, dificulta l’accés dels joves a aquest dret bàsic i reconfigura la trama urbana i veïnal. Quins seran els efectes a mitjà termini en una comarca que encara manté una identitat valenciana molt forta?
Continua llegint  

​La conversió de TV3 al 3Cat ha forçat les estructures de la televisió. Hi ha un consens general que la transformació era necessària, però la creació de molts més continguts tensiona la plantilla i en concret la feina dels lingüistes, que tot just donen l’abast. La desnacionalització pot ser subjectiva o la conseqüència d’aquest estrès sobtat. Continua llegint  

​La televisió convencional travessa moments de crisi. Lluny queden els temps en què un espai era capaç de reunir el 30% o el 40% dels espectadors. La proliferació de plataformes digitals incentiva un ús a la carta que distancia els joves —i no tan joves— de les cadenes tradicionals.

A aquesta crisi se sumen les derivades del canvi polític experimentat al País Valencià i les illes Balears, en 2023, i a Catalunya, en 2024. Continua llegint  

​En els plans de Juan Francisco Pérez Llorca no figurava ser president de la Generalitat Valenciana, però la dimissió de Carlos Mazón després de la crisi generada per la gestió de la dana l’ha deixat com l’hereu natural del càrrec. Ni el PP volia eleccions ni la candidata preferida de Gènova, María José Català, canviar l’alcaldia de València pel Consell. Si més no, de moment.
Continua llegint