Inici

​Més per Palma ha demanat investigar la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament...  

​L’Obra Cultural Balear (OCB) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han inaugurat aquest dijous...  

​Al caliu de la commemoració dels 750 anys de la mort de Jaume I, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Juanfran Pérez Llorca, ha reivindicat en el seu primer discurs com a cap del Consell el llegat del fundador de la pàtria valenciana i ha fet una crida a construir «una Comunitat Valenciana més pròspera i segura». En un missatge íntegrament pronunciat en valencià, ha fet una apel·lació identitària valenciana dominada per la divisió entre «castellonencs, alacantins i valencians». Continua llegint  

​UN.- Me’n vaig DOS.- On vas? UN.- He de marxar, ja no puc més. He d’escapar...  

​Aquest dimecres, 7 d'octubre, el programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània (88.8 FM) ha...  

​Les constants vitals del valencià són precàries. La llengua pròpia del País Valencià està atrapada en un retrocés del seu ús social a causa de factors socioeconòmics, urbanístics i demogràfics, entre d'altres. Aquest divendres, Diada nacional dels valencians, EL TEMPS analitza com reorientar les actuals polítiques lingüístiques en un món dominat per les xarxes socials. Ho fa amb el sociòleg valencià Toni Mollà, qui ha publicat Les llengües de demà. Entre el negoci i els algoritmes (Bromera, 2026). Continua llegint  

​Cada 9 d'Octubre, des del saló de Corts de la Generalitat Valenciana, es reciten discursos carregats de reivindicació de la identitat valenciana. Enguany, amb la commemoració dels 750 anys de la mort de Jaume I, els prolegòmens de la diada nacional del País Valencià han estat farcits de referències al fundador de la pàtria valenciana. Més enllà del record al monarca, l'administració valenciana han mancat d'unes polítiques de promoció de memòria nacional. En 40 anys d'autogovern, la divulgació de la història del país ha estat una assignatura pendent del conjunt dels executius. Sovint, de fet, s'ha fomentat una visió folkloritzada. Continua llegint  

​Minas Gerais té una particularitat electoral: des del 1989, el candidat que hi ha guanyat…  

​El PSPV aprofita una taula redona al Jardí Botànic sobre la recuperació de l’autogovern com a tret d’eixida de la campanya electoral. L’acte, amb Ximo Puig, Diana Morant, Pilar Bernabé, Manolo Mata i Carlos Fernández Bielsa, acaba sobtadament després de l’anunci de la mort de Maricarmen, la dona pensionista de 87 anys desnonada del seu pis de Madrid i convertida en símbol de la batalla per l’habitatge.
Continua llegint  

​Va ser professor d’economia, format a Galícia, París i Londres, i alma i cara visible del nacionalisme gallec d’esquerres (el BNG, primer; l’Alternativa Galega d’Esquerda, després) que va esdevenir oposició real a Manuel Fraga en la Galícia postfranquista. Un economista activista amb un olfacte molt fi per l’anàlisi política, bon humor i ràbia (habitualment) continguda contra el centralisme i el colonialisme lingüístic espanyol. Continua llegint