Inici

​Aquest dimecres, dia 3 de desembre, a les 19 hores, la llibreria Quart Creixent...  

​El fenomen del turisme residencial ha provocat que el 38% de la població que viu a la Marina Alta siga estrangera. És el percentatge més alt de tot el País Valencià. Durant molt de temps, van tindre predilecció per assentar-se en grans urbanitzacions o en cases disseminades. D’un temps ençà, i especialment en els municipis menuts més a l’interior, també compren habitatges dins els nuclis urbans. Un fenomen que encareix el preu de l’habitatge, dificulta l’accés dels joves a aquest dret bàsic i reconfigura la trama urbana i veïnal. Quins seran els efectes a mitjà termini en una comarca que encara manté una identitat valenciana molt forta?
Continua llegint  

​La conversió de TV3 al 3Cat ha forçat les estructures de la televisió. Hi ha un consens general que la transformació era necessària, però la creació de molts més continguts tensiona la plantilla i en concret la feina dels lingüistes, que tot just donen l’abast. La desnacionalització pot ser subjectiva o la conseqüència d’aquest estrès sobtat. Continua llegint  

​La televisió convencional travessa moments de crisi. Lluny queden els temps en què un espai era capaç de reunir el 30% o el 40% dels espectadors. La proliferació de plataformes digitals incentiva un ús a la carta que distancia els joves —i no tan joves— de les cadenes tradicionals.

A aquesta crisi se sumen les derivades del canvi polític experimentat al País Valencià i les illes Balears, en 2023, i a Catalunya, en 2024. Continua llegint  

​En els plans de Juan Francisco Pérez Llorca no figurava ser president de la Generalitat Valenciana, però la dimissió de Carlos Mazón després de la crisi generada per la gestió de la dana l’ha deixat com l’hereu natural del càrrec. Ni el PP volia eleccions ni la candidata preferida de Gènova, María José Català, canviar l’alcaldia de València pel Consell. Si més no, de moment.
Continua llegint  

​El 1986, el món editorial de Xile va patir un sotrac en aparèixer La Hintel·ligència militar, un tractat tan buit de contingut com l’oxímoron del seu títol. Ara que Comanegra recupera la idea, amb «traducció» d’Adrià Pujol Cruells, entrevistem el xilè que tingué la idea de criticar l’exèrcit amb pàgines en blanc, Sergio Pesutic (Punta Arenas, 1949).
Continua llegint  

​Des de la seva independència el segle XIX, Mèxic s’ha constituït com un estat nació castellanista contrari a l’existència dels pobles originaris.
Continua llegint  

​A Marià Sànchez Soler no se’l pot dir només periodista. També és doctor, escriptor, historiador, professor de guions de cinema... I, sobretot, alacantí. La ciutat on nasqué l’any 1954 i on retornà quan Madrid se li feu insuportable. Les millors investigacions sobre els negocis dels Franco, l’Opus Dei o els crims de la Transició, les ha signades ell. Aquesta és la pel·lícula de la seua vida. Continua llegint  

​Josep Daniel Climent (la Granja de la Costera, 1959) ha consagrat part de la seua vida a investigar a les personalitats que, al llarg de la història, han treballat per la llengua. Per aquesta tasca, de fet, va rebre el guardó Valencià de l’Any, que atorga la Fundació Huguet. Ara ha publicat, a Drassana, Un país de llengua. Històries de la dignificació del valencià. Aquest dilluns es presenta a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. 
Continua llegint  

​El ressò mediàtic de la causa de la dana ha atret actors ultradretans, integristes i conspiradors que han practicat una estratègia d’incriminar el Govern espanyol i els seus organismes estatals. Alineats en la seua línia judicial amb els dos càrrecs imputats del Consell de Mazón, han atacat sense èxit la jutgessa instructora. EL TEMPS dissecciona aquesta mena de no acusacions populars.
Continua llegint