Skip to content

​Hi ha joies que més que valor econòmic el tenen sentimental. Juana llueix aquest matí al canell dret una polsera senzilla, que ella s’estima especialment. Fou el xicotet caprici que es va permetre el primer estiu que va tornar a casa després de mig any vivint a París al servei de la família Granger. Corria l’any 1960. Amb només 16 anys, el gruix dels diners els entregà als pares per canviar les portes i empisar la casa familiar que tenien a Senija. Continua llegint  

Francesc
novembre 1, 2025

​El meu primer mort fou A, company d’escola primària a qui atropellà un camió en travessar la carretera. Quants anys teníem? Quatre? Cinc? Recorde la seua cara, els cabells humits amb ratlla a un costat, el front net, les ulleres de cul de got i el guardapols a ratlles blaves i blanques que tots portàvem. Potser el recorde perquè el vaig tornar a veure sovint al retrat en blanc i negre de la làpida. Continua llegint  

Francesc
novembre 1, 2025

​Està a punt d’acabar el bicentenari del naixement del poeta i bibliotecari Marià Aguiló (Palma, 1825 – Barcelona, 1897), que només la Biblioteca de Catalunya i l’IEC han recordat amb conferències i la UB amb una petita exposició. La feina ingent d’Aguiló va servir per recuperar centenars de textos medievals, bastir un diccionari de vuit volums i reunir 4.000 volums que van ser el germen de la Biblioteca de Catalunya. Continua llegint  

Francesc
novembre 1, 2025

​El 13 d’octubre passat, el baròmetre mensual del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) dedicava un apartat especial al cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco. La quantitat i qualitat de la mostra, un total de quatre mil entrevistes, permet fer-nos una idea bastant encertada de l’opinió ciutadana sobre el franquisme. I, en aquest sentit, les xifres resulten preocupants. El 21,3% considera que la dictadura fou bona o molt bona, mentre que el 65,5% la qualifica de dolenta o molt dolenta. Continua llegint  

Francesc
novembre 1, 2025