Redacció
Sineu: de la pagesia a la turistificació
Aquesta petita localitat de l’interior de Mallorca exemplifica l’abrupta i ràpida transformació de la societat agrària tradicional a la terciaritzada pel turisme. Continua llegint
Una activista als peus de Penyagolosa
Professora jubilada, Elvira Safont (Vistabella, Alt Maestrat, 1958) ha esdevingut un referent de l'activisme rural a l'interior de les comarques de Castelló. Treballadora incansable, és cofundadora del Centre d'Estudis de Penyagolosa i ha impulsat projectes de recuperació de patrimoni material i de memòria oral. Continua llegint
Òscar Andreu: «La llengua és la columna vertebral del Països Catalans»
Òscar Andreu ha rondat Catalunya amb el seu monòleg 'Crida als ocells de colors llampants'. El text s’ha convertit en un llibre que duu per títol Manual de defensa del català, que va esdevenir el llibre de no-ficció més venut per Sant Jordi. «El pessimisme no serveix per a res; és allò que ens receptarien aquells que ens volen desapareguts», explica l’humorista i presentador.
Continua llegint
Artemi Cerdà: «La desertificació no apareix al currículum educatiu»
Artemi Cerdà és catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València (UV) i investigador del SEDER (Grup de Recerca en Erosió i Degradació del Sòl, per les seves sigles en anglès), un grup de recerca que va nàixer el 2005 a la UV i del qual és l’impulsor. Treballa essencialment en zones de cultiu i incendis forestals, dos dels fronts principals de la desertificació.
Continua llegint
Opinió – El Temps: La defensa del bé comú
La vaga indefinida dels docents valencians i les mobilitzacions protagonitzades pels catalans han sigut d’una intensitat com no es recordava. Més enllà de les exigències retributives —convé recordar que el 78% dels professors i professores del País Valencià van rebutjar, en referèndum, l’increment progressiu de 200 euros mensuals fins al 2028 que va arribar a oferir-los la Conselleria— hi ha hagut un seguit de demandes que consideraven inajornables: la reducció de la càrrega de feina, la baixada de les ràtios, la necessitat d’injectar més recursos i de reduir la burocràcia, la urgència d’escometre infraestructures bàsiques com l’aire condicionat de les aules o l’increment del personal per a efectuar els desdoblaments —en favor d’una educació més personalitzada— i la tasca d’orientació, tan valuosa en els cursos més avançats de secundària. Continua llegint
La brutal repressió feixista a Mallorca que va documentar el conservador...
Nova Editorial Moll presenta a la Fira del Llibre, a Palma, la reedició que ha fet del llibre del francès -catòlic, monàrquic i molt conservador- Georges Bernanos Els cementeris sota la Lluna, en el qual destapà la brutal repressió feixista a Mallorca que va poder comprovar perquè va viure a l'illa durant l'esclat de la rebel·lió i l'inici de la campanya d'assassinats per part dels revoltats. Continua llegint
Una escena musical amb veu de dona
Els darrers temps, la música en català viu un fenomen indiscutible de feminització. Un panorama positiu, evolucionat, però lluny encara de la normalització total.
Continua llegint
El postprocés, de l’efervescència al desencís nacional
La il·lusió d’impugnació que va generar el procés s’ha difuminat. En un context de replegament identitari, l’independentisme viu un moment de qüestionament de la institucionalitat, desencant amb les principals opcions polítiques i emergència dels populismes ultres. EL TEMPS radiografia aquest escenari amb tres veus expertes. Continua llegint
Les faves a la catalana, un plat fastigós?
N’hi ha que diuen que les faves a la catalana, que al País Valencià són faves sacsades, són el plat més fastigós del món. Josep Pla, però, digué que era el millor plat de la seva categoria. De fet, arreu del planeta trobem aliments força més detestables. Continua llegint
Vox SA: la teranyina dels assessors en cap de Santiago Abascal
L’eixida forçada de diversos dirigents de Vox per ordre del jerarca Santiago Abascal ha obert de bat a bat el partit. Els purgats han denunciat l’existència d’una xarxa societària que pivota al voltant de Gabriel Ariza i Kiko Méndez-Monasterio, assessors àulics d’Abascal. Ambdós han teixit una xarxa que obté sucosos ingressos dels ultradretans.
Continua llegint













