Redacció
L’últim passador
En la mitologia grega, Caront tenia la missió de transportar els morts d’una riba a l’altra del riu Aqueront amb destinació al regne d’Hades. No és el cas d’Eduard Torres. Ell és barquer, també, però travessa l’Ebre amb gent viva, molt viva. Continua llegint
Fiammeta i Tirant, dues balenes i «Germinal»
► Sexe sense consentiment a Fiammetta i el ‘Tirant lo Blanc’
►► Les balenes de Miquel Àngel Llauger i Melcior Comes
►►► Germinal, una mina lèxica Continua llegint
La 2Cat: l’excusa de sumar i el desig d’esgarrapar
«La 2Cat ve a sumar», va dir el seu director, Oriol Nolis, en la presentació de la nova temporada, després de respondre al rebateig de TV3 (3Cat) amb un nom que els avança per l’esquerra: 2cat. Els canvis prometen cobrir fins a un 70% de la programació de La 2 amb programes en català. Continua llegint
À Punt i l’espectre de Canal 9
Aquest gener farà un any del desembarcament de Vicente Ordaz i el seu equip a À Punt. En aquests dotze mesos, els nous responsables han imprès la seua petjada en la programació: castellanització dels continguts, fitxatge de periodistes que no parlen valencià correctament, acomiadaments, denúncies per pressions dels superiors... Mentrestant, la plantilla dels informatius està en guàrdia, a la vista del viratge que està fent la cadena.
Continua llegint
Els submarins que torpedegen la causa de la dana
El ressò mediàtic de la causa de la dana ha atret actors ultradretans, integristes i conspiradors que han practicat una estratègia d’incriminar el Govern espanyol i els seus organismes estatals. Alineats en la seua línia judicial amb els dos càrrecs imputats del Consell de Mazón, han atacat sense èxit la jutgessa instructora. EL TEMPS dissecciona aquesta mena de no acusacions populars.
Continua llegint
«El valencià ha passat per situacions molt complicades i, a pesar...
Josep Daniel Climent (la Granja de la Costera, 1959) ha consagrat part de la seua vida a investigar a les personalitats que, al llarg de la història, han treballat per la llengua. Per aquesta tasca, de fet, va rebre el guardó Valencià de l’Any, que atorga la Fundació Huguet. Ara ha publicat, a Drassana, Un país de llengua. Històries de la dignificació del valencià. Aquest dilluns es presenta a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.
Continua llegint
«En el periodisme actual interessa no molestar»
A Marià Sànchez Soler no se’l pot dir només periodista. També és doctor, escriptor, historiador, professor de guions de cinema... I, sobretot, alacantí. La ciutat on nasqué l’any 1954 i on retornà quan Madrid se li feu insuportable. Les millors investigacions sobre els negocis dels Franco, l’Opus Dei o els crims de la Transició, les ha signades ell. Aquesta és la pel·lícula de la seua vida. Continua llegint
Indigenisme, mestissatge, castellanisme
Des de la seva independència el segle XIX, Mèxic s’ha constituït com un estat nació castellanista contrari a l’existència dels pobles originaris.
Continua llegint
Sergio Pesutic: «Els militars existien però la seva intel·ligència, no»
El 1986, el món editorial de Xile va patir un sotrac en aparèixer La Hintel·ligència militar, un tractat tan buit de contingut com l’oxímoron del seu títol. Ara que Comanegra recupera la idea, amb «traducció» d’Adrià Pujol Cruells, entrevistem el xilè que tingué la idea de criticar l’exèrcit amb pàgines en blanc, Sergio Pesutic (Punta Arenas, 1949).
Continua llegint
La incògnita Pérez Llorca
En els plans de Juan Francisco Pérez Llorca no figurava ser president de la Generalitat Valenciana, però la dimissió de Carlos Mazón després de la crisi generada per la gestió de la dana l’ha deixat com l’hereu natural del càrrec. Ni el PP volia eleccions ni la candidata preferida de Gènova, María José Català, canviar l’alcaldia de València pel Consell. Si més no, de moment.
Continua llegint













