Redacció

​El Correllengua Agermanat també ha estat un gran èxit a Eivissa.  

​Aquest dijous s’ha fet a la plaça de Cort la cantada per la Llibertat número 434  

​Els dos aplecs de contes i d’altres proses breus amb cert caràcter narratiu de Joan Rosselló...  

​MANYÀ.- És molt complicat aquest pany. PROPIETARI.- Sí. Sempre ho ha estat. És a prova...  

​L’exposició del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) sobre el Mestre de Cabestany recrea la portalada de Sant Pere de Rodes i fa un mapa de les peces perdudes i de les obres disperses del mític escultor. Continua llegint  

​En una paradoxa radical, la tercera pel·lícula de Bi Gan —director de cinema, guionista, poeta i fotògraf xinès— s’apodera del clixé que va encimbellar Hollywood com a «fàbrica de somnis» i el despulla de perfum publicitari i de parafernàlia comercial. Resurrection és una experiència onírica fora del temps, és a dir, fantasmagòrica, però també virtuosa i exigent, que juga amb el sentit d’irrealitat per reafirmar que el cinema és el conducte més adequat per a viure els somnis: un gran llenç on mostrar l’expressió més profunda de l’ànima humana. Continua llegint  

​No és fàcil traçar una equivalència comprensible a l’Estat espanyol. Però el més semblant a la història real que el —literalment— incombustible guionista i realitzador Marco Bellocchio (Bobbio, Piacenza, 1939) explica en la sèrie Portobello, seria que en algun moment dels anys setanta, en el pic més gran de popularitat, el conegut presentador Kiko Ledgard (Un, dos, tres... responda otra vez) haguera estat processat i jutjat per acusacions de narcotràfic. Continua llegint  

​De maneres de farcir els calamars, n’hi ha a cabassos. Amb ceba, amb carn picada, amb pinyons o sense, amb poma... O amb xocolata! Ja ho deixà escrit Rodolf Sirera: la vocació de ser omplert sembla consubstancial al calamar.
Continua llegint  

​Tudi Torró (Ontinyent, 1955) i Jordi Antolí (Alcoi, 1988), dues persones compromeses amb la llengua des d’àmbits diversos, aporten la seua opinió sobre el quadre tenebrós que PP i Vox, en aquesta matèria, estan pintant de la mà al País Valencià des d’ara fa tres anys.
Continua llegint  

​Cada volta se’m fa més difícil trobar un bon llibre, o una pel·lícula, una música, un drama que commoguen sense viscositat sentimentaloide; o una pintura que no siga, només, impacte fugaç o virtuosístic. Els qui professem la religió laica de l’art no parem de cercar noms, veus, obres que alimenten aquesta fam. Visitem llibreries i biblioteques, palpem exemplars, llegim contracobertes, primers paràgrafs, poemes solts, en un aleatori piscolabis que vol precedir banquets. Continua llegint