Redacció

​Francisco Camps ha esdevingut un maldecap per al PP. Exonerat dels delictes a què s’enfrontava, malda per recuperar el temps perdut. Vol presidir de nou el PPCV i ser-ne el candidat a la Generalitat amb la promesa d’una majoria absoluta. A la cúpula del partit, però, observen el seu desig com un gran desgavell. Com un desgavell absolut.
Continua llegint  

​Són dos colors oposats que a la cuina funcionen la mar de bé. I no sols per als embotits. Aquí hi ha l’arròs negre i la tòfona negra, i a Cuba, Itàlia o França, en tenen a cabassos. Si el Barça és més que un club, el blanc i negre són més que dos colors.
Continua llegint  

​Simone Weil trobà en la civilització occitana medieval —destruïda amb la conquesta francesa del segle XIII— un model de llibertat espiritual, tolerància i cultura. Continua llegint  

​Hollywood ha exportat sempre, amb excepcions, una imatge edulcorada dels Estats Units. La deriva amb Trump i la profunda polarització del país, tanmateix, s’han filtrat amb força en el cinema i la televisió, amb produccions com 'Civil War', 'One Battle after Another', 'Eddington' o 'The Boys'
Continua llegint  

​La filmografia del multifacètic Lav Diaz —poeta, fotògraf, contista i músic filipí— demostra una coherència artística admirable, fonamentada en una relació crua i conscient amb el temps —amb pel·lícules que arriben a les deu hores, però que van molt més enllà d’uns metratges desafiants i demostren que el cinema té funcions transformadores de la dimensió de la realitat— i també en una contundent reflexió sobre la societat i la política del seu país. Continua llegint  

​La llista de morosos a la Hisenda espanyola del 2025 mostra la dura ressaca fiscal per a figures de la construcció i empreses icòniques del boom immobiliari al País Valencià. No debades, romanen promotores com ara Residencial Mira Llevant o Asedes Infraestructuras —vinculada històricament a la nissaga Cotino— i senyors de la rajola com ara Paco Roig, Juan Bautista Soler o Juan Armiñana. A escala estatal, hi apareixen el cantant Bertín Osborne o el grup ultra Intereconomia. Continua llegint  

​Carme Portaceli (València, 1957) ja ha presentat la seva última temporada al Teatre Nacional de Catalunya com a directora artística. Repassem la seva biografia i el seu treball. Continua llegint  

​Els remakes no tenen molt bona premsa. En part, perquè se solen associar al sentit de l’oportunisme i, sovint, a resultats artístics mediocres. No sempre és així. L’any 2024, Steven Zaillian sorprenia amb Ripley, una minisèrie basada en el clàssic de Patricia HighsmithThe talented Mr. Ripley —publicada en català com L’enginyós senyor Ripley—, una producció obscura i inquietant, rodada en blanc i negre, que superava en voluntat estètica i profunditat psicològica els precedents cinematogràfics de René Clément (1960) i Anthony Minguella (1999). Continua llegint  

​La celebració del 80è aniversari de Donald Trump, coincident amb el 250è aniversari de la independència dels Estats Units d’Amèrica, va simbolitzar el declivi i la tensió interna que viu aquesta potència. Els exteriors de la Casa Blanca van esdevenir un escenari d’arts marcials —un espectacle que alguns van titllar de «feixista» i «militarista»—, i una part dels assistents van xiular obertament el president. Continua llegint  

​Quina cosa més complexa, la realitat! Ja en temps de la física clàssica no era fàcil, tot i que es podien formular explicacions racionals de quasi tot; la mecànica quàntica, però, ho va complicar. Si al món quotidià, quan fem un experiment, sempre observem un únic resultat, les possibilitats al món subatòmic poden coexistir, i és així com s’han generat paradoxes mentals com la del gat de Schrödinger, que pot estar viu i, alhora, mort. Continua llegint