Aquest dimarts, a les 11.30 h, el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) ha presentat...
La diputada del Grup Parlamentari Socialista Mercedes Garrido ha denunciat en el ple del...
L’Espai Goya que gestiona l’edifici de l’antic Cinema Goya del carrer Pare Andreu Fernández...
La Comissió Europea ha obert una nova investigació en l’àmbit de competència per a aclarir...
El ple de l'Ajuntament de Sineu ha aprovat per unanimitat una moció de Més per Sineu per...
Més per Menorca ha registrat una bateria d’esmenes a la proposta de modificació de la Llei de Ports...
Els dies 12, 13 i 14 de desembre, el Quarter General Luque d’Inca acollirà la primera edició de...
El Pi–Proposta per les Illes, que ara s'integra dins Coalició Per Mallorca, defensarà en el pròxim Ple del...
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma jutja aquest dimarts i dimecres un home acusat...
A les acaballes de novembre, ERC, Compromís, Més per Mallorca, BNG, EH Bildu, PNB i els comuns van presentar al Congrés dels Diputats la llei de garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics de la ciutadania davant de les institucions de l'Estat. Es tractava d'una norma per trencar amb la desigualtat idiomàtica a favor del castellà. EL TEMPS entrevista Joan Ridao, exsecretari general d'ERC i artífex de la legislació, com a professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. «Amb la denominació del castellà com a llengua comuna, s'està intentant reforçar la seua supremacia com a idioma», n'adverteix.
Continua llegint
