La coalició Esquerra Unida-Podem celebra que el Ple del Consell Insular d’Eivissa hagi…
La millor música per a celebrar la tardor. El hall de l’edifici Ramon Llull de la Universitat…
L’Empresa Funerària Municipal (EFM) ha organitzat una programació especial per…
Més per Mallorca ha aconseguit que el Govern es comprometi a publicar la convocatòria…
El meu primer mort fou A, company d’escola primària a qui atropellà un camió en travessar la carretera. Quants anys teníem? Quatre? Cinc? Recorde la seua cara, els cabells humits amb ratlla a un costat, el front net, les ulleres de cul de got i el guardapols a ratlles blaves i blanques que tots portàvem. Potser el recorde perquè el vaig tornar a veure sovint al retrat en blanc i negre de la làpida. Continua llegint
Hi ha joies que més que valor econòmic el tenen sentimental. Juana llueix aquest matí al canell dret una polsera senzilla, que ella s’estima especialment. Fou el xicotet caprici que es va permetre el primer estiu que va tornar a casa després de mig any vivint a París al servei de la família Granger. Corria l’any 1960. Amb només 16 anys, el gruix dels diners els entregà als pares per canviar les portes i empisar la casa familiar que tenien a Senija. Continua llegint